Diari de lectura. El quadern gris (29)

Assistents: 14
Temps de lectura: 50 minuts
Capítols llegits: 1, 2, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15 d'abril de 1919
Temps: Bon temps. Comença a fer calor.

Avui hem llegit molt noms de personatges que Pla va trobar a les tertúlies i als cursos de l'Escola Normal. Un dels més destacats: Eugeni d'Ors, de qui Pla ens diu (a l'apunt del 28 de març):

Primera lliçó de Xènius al Seminari de Filosofia. Sento per aquest home una gran enveja. Confesso que serà per mi, sempre més, una obsessió. És un orador prodigiós, magnífic, d’una habilitat administrada fascinadorament. La seva lliçó em transporta al que suposo que és l’ensenyament fora d’aquí. 

Un altre dels noms destacats, és Francesc Pujols, 'adversari' de d'Ors. De Pujols destaquem avui el final del llibre Concepte general de la Ciència catalana (1918), la profecia sobre els catalans. Aquí teniu un fragment, el del "tot pagat".

Tal vegada no ho veurem, perquè estarem morts i enterrats, però és segur que els qui vindran després de nosaltres veuran els reis de la Terra posar-se de genolls davant Catalunya. I serà aleshores quan els lectors del meu llibre, si encara en queden alguns exemplars, sabran que tenia raó. Quan es miri els catalans, serà com si es mirés la sang de la veritat; quan se’ls doni la mà, serà com si es toqués la mà de la veritat. Molts catalans es posaran a plorar d’alegria; se’ls haurà d’assecar les llàgrimes amb un mocador. Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades. Seran tan nombrosos que la gent no podrà acollir-los a tots com hostes de les seves vivendes, i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari.

Ara bé, avui hem gaudit llegint Pla per diversos motius -sempre n'hi ha-: la descripció de Sant Gervasi, pausada i precisa, amb frases llargues i el contrast -mitja pàgina més tard- amb el diumenge de Rams a Palafrugell: puntejat de frases curtes, igual de precís però més rítmic i més punyent. També la història de Carrau, jugador de cartes, ens ha agradat, tot i la tristesa que desprèn.

D'altra banda, estem arribant a la recta final del curs, ens queden quatre sessions de lectura.