Temps de lectura: 50 minuts
Capítols llegits: 22 (final) i 24 de març de 1919
Temps: Bon temps de primavera.
Avui tocava lectura i concretar la sortida a la Fundació Josep Pla.
De la lectura. Hem acabat el llarg apunt del 22 de març que vam començar la setmana passad i poca cosa més. Sobre aquest llarg apunt, un dels lectors de "El bloc de 'El quadern gris' " comentava: El Pla d’avui, si em perdoneu, és una autèntica meravella!! Hi ha de tot i força. Com a pura descripció, no té rival. El mètode narratiu és vibrant; manté l’interès del lector, en tot moment. Els adjectius – a dojo i sempre tan ben aplicats (en Pla fumava continuament…poc però llarg…) – donen una sensació de plenitud a l’escrit, de bona construcció, d’obra ben feta. El retrat, el perfil, dels personatges és impecable: els veus, els sents, els entens!.Llegir unes pàgines com les d’avui, em fan pensar que el món belluga, que l’esperit humà pot ser reconfortant, que la vida és explicable…i que la mediocritat pot quedar aparcada!!
De Josep Pla. Pla va morir el 23 d’abril de 1981, el dia de Sant Jordi; ahir va fer 31anys, un bon moment per repassar la seva obra de ficció de la mà de Vicenç Pagès Jordà que l'any passat, amb motiu del 30è aniversari va escriure l'article Autor menysvalorat de novel•les i relats. Un fragment:
En les obres dedicades a Josep Pla, la ficció és tractada sovint com un apèndix gairebé prescindible, que queda sepultat sota els dietaris, els llibres de viatges, les entrevistes i les cròniques. Certament, la contribució de Pla a la no-ficció és prolongada i consistent, però seria injust que ens fes oblidar la seva dedicació a la narrativa, que va mantenir durant tota la seva vida, sobretot en forma de relat. Llegint determinades històries de la literatura, pot fer la impressió que Pla va escriure una sola novel•la, El carrer estret, de l'any 1951, que en realitat és una successió de retrats. Però dos anys després apareixia Nocturn de primavera, que presenta una estructura molt més lligada, perquè recull amb detall una festa de compromís. Entre l'una i l'altra va aparèixer Girona, un llibre de records, que és una ficció en la mesura que està escrita per un personatge, Albert Ferrer; pel que fa a la seva estructura, no resulta menys novel•lística que El carrer estret. Més tard, l'any 1968, es publica El campanaret, una altra compilació de quadros que, com a mínim a la contracoberta de l'exemplar que tinc a casa, és qualificat de novel•la. I, finalment, el 1972 apareix L'herència, una novel•la que fa servir el mateix recurs que El carrer estret i El campanaret: un ciutadà foraster arriba a un poble o una vila i, tot passejant-hi, la descriu.
En les obres dedicades a Josep Pla, la ficció és tractada sovint com un apèndix gairebé prescindible, que queda sepultat sota els dietaris, els llibres de viatges, les entrevistes i les cròniques. Certament, la contribució de Pla a la no-ficció és prolongada i consistent, però seria injust que ens fes oblidar la seva dedicació a la narrativa, que va mantenir durant tota la seva vida, sobretot en forma de relat. Llegint determinades històries de la literatura, pot fer la impressió que Pla va escriure una sola novel•la, El carrer estret, de l'any 1951, que en realitat és una successió de retrats. Però dos anys després apareixia Nocturn de primavera, que presenta una estructura molt més lligada, perquè recull amb detall una festa de compromís. Entre l'una i l'altra va aparèixer Girona, un llibre de records, que és una ficció en la mesura que està escrita per un personatge, Albert Ferrer; pel que fa a la seva estructura, no resulta menys novel•lística que El carrer estret. Més tard, l'any 1968, es publica El campanaret, una altra compilació de quadros que, com a mínim a la contracoberta de l'exemplar que tinc a casa, és qualificat de novel•la. I, finalment, el 1972 apareix L'herència, una novel•la que fa servir el mateix recurs que El carrer estret i El campanaret: un ciutadà foraster arriba a un poble o una vila i, tot passejant-hi, la descriu.
Fundació Josep Pla. Sortida: dimarts, 8 de maig. Visita: audiovisual Josep Pla, viatger, exposició permanent Josep Pla (1987-1981) i ruta al Far de Sant Sebastià. Tot això acompanyat d'una visita al cementiri de Llofriu i un dinar a Palafrugell.
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada