Diari de lectura. El quadern gris (19)

Assistents: 20
Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Bon dia.

De la lectura. Avui hem llegit 10, 11, 12, 13, 15, 17, 19, 21, 22, 23, 25 i 26 de novembre de 1918, un dia més dels previstos. Seguim a bon ritme. Avui ens han pres la sala habitual de lectura i ens hem instal·lat a la sala infantil de la biblioteca, en una taula allargada, com de casament però ha anat bé: els lectors i, sobretot, les lectores han pujat el volum, hem llegit alt, pausat i amb ritme, sense interrupcions. 

De Josep Pla. Pla era un home terriblement vanitós. Reflectia, però, la seva immensa vanitat en un mirall, fals, d’humilitat i timidesa. Tot això ho constato de manera positiva, és clar. Xerrant amb ell, cada mig minut havia de manifestar “jo no sé res, sap? Res de res!”; o bé, contínuament repetia “la meva ignorància és total, no li sembla?”. És a dir, necessitava, realment, presentar les seves carències !?! per cultivar l’enorme ego. He conegut persones que utilitzen, amb certa regularitat, aquest mateix sistema; sense el mateix èxit, per descomptat. Pla era un mestre, fins i tot en l’art d’expandir la seva vanitat.

Jaume Santacana, 

va conèixer Pla i fa comentaris al bloc d’ El quadern gris. 

Aquest és de l’11 de novembre.

"Por eso fumo, para buscar adjetivos

Cita de Josep Pla. L’adjectiu no pot ser mai excessivament vulgar –en aquest punt el llenguatge del poble és l’origen de molts errors– ni pot ser excessivament erudit i difícil de comprendre. Ha de ser precís i si és possible graciós. Aquest és el gran problema de la literatura, al meu entendre: l’adjectivació.

Notes de capvesprol