Diari de lectura. El quadern gris (18)

14 de febr. 2012 0 comentaris
Assistents: 16
Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Solet tímid, no escalfa gaire però ja no fa tan fred.

De la lectura. Hem llegit els dies 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 de novembre de 1918. Entre molts altres temes, avui Pla ens ha portat de cacera i ens ha descrit el dinar: cargols, conill i allioli, i vi suficient o més ben dit: més que suficient. També ens ha portat d’excursió a Sant Sebastià, al cinema, a Llafranc, a llegir Plató o de paquet en la motocicleta de Coromina. Ha lloat Pompeu Fabra i la seva gramàtica, ha parlat del ‘naturalisme’ i ha contrastat els ‘naturalistes’ i els ‘antinaturalistes’, aixó sí: llegint Zola. I també d’excursió, sis hores de camí,...

De Josep Pla. De mica en mica anem coneixent Pla, en les seves virtuts i també en els seus vicis. Us deixem un text de la conversa que van mantenir Lluís Bonada amb Ramon Sala i Canadell, l'amic de fora de la comarca, de Castellfollit de la Roca, amb motiu de l'Any Pla (1997). Deia Ramon Sala:


Pla va escriure trenta mil pàgines, dels països, de la geografia, de les persones, de la gastronomia, de la medecina, de la política, de tot. I va escriure aquesta quantitat de pàgines en un moment en què no hi havia fax, ni telèfons mòbils... I feia periodisme en aquestes condicions, sense ordinadors i les possibilitats de correcció que donen. Ell tot ho feia amb una ploma Parker i era tan poc dotat per a la mecànica que no la va carregar mai. Portava un tinter petit a la butxaca i anava sucant i escrivint. Amb aquella lletra menuda, quan havia acabat o ho passava per telegrama o, normalment, ho ficava en un sobre, tancava i ho enviava. Quantes pàgines no hauria fet si hagués dominat una mica els mitjans actuals? (...).  Era una persona molt donada a la broma i a la ironia.

Aquest era en Pla, algú que vivia per escriure les coses, que més que la ploma feia servir els ulls. Retenia, memoritzava.

Els enemics d’en Pla deien que bevia. Bé, i què? L’Allan Poe bevia, potser molt més que en Pla, i en Hemingway, i ningú no diu que eren escriptors dolents. Sobre si era net o brut o es canviva més o menys. Bé, un home quan està tot sol i es gran i viu a casa seva no sol ser gaire pulcre
 
PrestaShop themes