Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Fred. Ja ha arribat l'onada de fred que dimarts passat s'anunciava.
De la lectura. Avui hem enllestit les entrades al dietari del mes d'octubre de 1918: 11, 12, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 22, 23, 26, 27 i 29. Ens hem quedat a les portes de 'Tots sants'. Els temes d'avui han estat diversos: Joseph Joubert, Figueres -que surt molt ben parada-, Pio Baroja -molt recomanable-, també Unamuno, l’enterrament del vell Trill, la pluja, més enterraments, el diumenge a Calella, la visita -molt lúgubre- a una casa de senyoretes, un dia de boira, Francesc Pujols, de la tardor, de l’excursió a Calonge,...
Deixeu-me tornar a dir dues coses que em causen admiració: Què bé escriu Pla i quin goig llegir-lo en veu alta! I què generós l'esforç del grup per llegir-lo cada cop millor!
De Joseph Joubert. Vista l'admiració que professa Pla per aquest pensador francès al full que hem repartit avui hem inclòs la biografia i un recull de cites de Joubert. Afegim al bloc una informació: l'edició en català del llibre Pensaments : judicis i anotacions (2009) amb la traducció -sempre recomanable- de l'hospitalenc Joan Casas. El trobareu a la biblioteca Tecla Sala.
Tanca els ulls i veuràs.
Cita (amb traducció). Avui hem llegit: "Què hem de fer? ¿Què és més adequat i plausible, el vox populi, vox Dei, o el vox populi, vox stultorum?". Que vindria a ser: veu del poble, veu de Déu o veu del poble, veu de l'estupidesa?.
Us reprodueixo un comentari que va fer un lector, en Florenci Salesa, al bloc d'El quadern gris:
“…el vox populi, vox Dei, o el vox populi, vox stultorum…” (la veu del poble, la veu de Déu, o la veur del poble, la veu de l’estupidesa). No crec que això fos escrit amb voluntat d’arribar absolutament a tothom, però si a molta més gent de la que ens pugui semblar avui dia. Mentre llavors, aquesta gràcia tenía un punt d’humor cult, però relativament popular, avui seria considerada d’un elitisme irrespirable i, en conseqüència, titllada d’esnob. El llatí era abans conegut per tota persona considerada mínimament culta, mentre que ara… A començaments de segle XX, Unamuno -qui no destacà per la seva sensibilitat cap al fet català, precisament- sembla que digué alguna cosa com “Cualquier español considerado culto debería poder leer literatura catalana sin traducción”. Fem un cop d’ull superficial al panorama. Després mirem d’endinsar-nos hi. Llatí? Català? Cultura? Aquells eren altres temps, certament. Les nostres màquines actuals milloren el moviment de les orelles dels gats joves però jo no sé llatí, per exemple. No anem bé per aquesta banda, crec.
I, de retruc, us deixo l'enllaç a l'article d'en Quim Monzó amb al·lusions al llatí que ens va comentar en Leandre la setmana passada.
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada