Lectura: 55 minuts
Temps: Bon dia, sol magnífic.
De la lectura. Hem llegit les entrades dels dies 5, 6, 9, 11 i 12 de setembre de 1918 senceres i també una part del dia 14 de setembre. L’entrada del 14 de setembre és de les més llargues del dietari, una història curiosa a partir dels records que li provoca una visita a Girona.
 |
| Girona |
Avui hem fet una bona sessió de lectura, la majoria dels textos eren molt bons: tant els més reflexius (sobre l'expressió de la intimitat o la sinceritat dels dietaris o les relacions intergeneracionals,...) com els més personals (de la seva manera de ser, de la imatge que projecta o de la convivència amb son pare). Ara bé, on hem trobat que arribava a l'execel·lència ha estat el dia 9 de setembre, en la descripció del dia passat a Girona - sense tenir-hi pràcticament res a fer. Sublim!
De llegir Pla. En text d'en Xavier Pla, anomenat La ficció autobiogràfica de Josep Pla, publicat en un recull de textos d'homenatge a Josep Pla. titulat Cinc notes sobre Josep Pla, trobem aquesta anècdota personal:
La setmana passada vaig agafar el tren a Girona per venir a Barcelona. Durant el trajecte, llegia i tenia papers sobre Josep Pla a les mans. Se’m va acostar el revisor del tren. Després de validar-me el bitllet, es va asseure al meu costat i, sense cap mena de mirament –no ens coneixíem de res-, em va començar a parlar de Josep Pla. Aquest revisor, de mitjana edat, em va començar a parlar dels llibres i de la prosa de Pla amb un èmfasi i un entusiasme que, en certa moments, em van deixar parat. (...)
Vam estar parlant gairebé mitja hora de El quadern gris... Al final, el revisor em va dir una frase emocionant: que li agradava la literatura de Josep la perquè la trobava molt divertida i que, a més, sempre aprenia moltes coses. Potser aquest era –vaig pensar- el millor homenatge que es podia fer, l’any 1997, a Josep Pla: que un revisor de tren digués que es divertia i que aprenia coses llegint literatura en català, llegint Josep Pla. (...)
Potser una de les raons per les quals la literatura de Josep Pla té aquesta mena de repercussió és perquè, encara que pugui sembla una obvietat, llegir Josep Pla és un plaer. Llegir els mots, les frases, les pàgines que utilitza Josep Pla és un plaer.
Una cita del llibre. Insinuadora, gairebé eròtica. De l'11 de setembre de 1918:
"Fa anys, quan arriba aquesta època, sento, en iniciar-se la nit, una
secreta enveja de les persones que no sé ben bé on van, de la parella
que es perd en la foscor d’un carrer, de les vagues persones que agafen
el tren del vespre, dels qui veig entrar en una casa que no és la seva
després d’haver-se assegurat que no han estat seguits per ningú donant
una mirada amunt i avall del carrer…"
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada