Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Ha millorat el temps respecte a la setmana passada, tot i que els núvols segueixen a prop i en qualsevol moment tornaran a descarregar.
Llibre. Més sobre l'estil d'en Josep Pla:
"L’obsessió per la claredat i el refús intransigent pels sinònims el porta a vegades a ser repetitiu. Com Stendhal s’estima més de repetir la cosa que no pas servir-se d’un pronom. Pla es nega a buscar paraules diferents que designin la mateixa cosa i per això escriu: La botiga em sembla una magnífica botiga: una botiga petita, estreta i profunda (14 de setembre de 1918); al fil de la vorera hi ha una petita motocicleta. És una petita motocicleta anglesa que s’ha comprat Tomàs Gallart (27 de maig de 1919). (...)
L’amenitat, la precisió i el relleu són les tres virtuts de l’adjectivació. Els adjectius de Pla es refereixen a qualitats diferents de l’objecte descrit. El pa de pessic que apareix a la taula és deliciós –qualitat de gust-, flonjo –qualitat material-, daurat –qualitat de color- (8 de març de 1918). I són precisos perquè arriben al més petit detall, com la pluja que cau, fina, densa, menuda, pausada. Cada adjectiu aporta una informació nova en relació amb l’anterior, igual que ho fan les frases entre si.
Gràcies a tot això, aconsegueix un grau d’economia expressiva molt alt i dóna al lector una quantitat d’informació abassegadora."
Extret del llibre “El quadern gris” de Josep Pla d'en Lluís Bonada.
Lectura. Hem llegit els dies 25, 26, 29 de juliol. 2, 3, 4, 5, 6, 8 d’agost. Deixeu-m'ho dir en veu alta: Deliciós! Segurament no hauré encertat l'adjectiu i, tractant-se de Pla, em sap greu però ell és l'escriptor i jo el lector i he de dir que la lectura (i en el nostre cas, l'audició) d'alguns fragments d'aquest quadern són una delícia i assaborir-los provoca un autèntic plaer. Avui em quedo amb la migdiada d'un parell d'hores, a l'ombra del ventre d'una barca a la platja de Canadell, del 2 d'agost. Deliciosa descripció, com la que fa de Mossèn Narcís o de la misèria de Pardal o de les famílies diverses o de la caseta de Canadell o... Inacabable. Avui, a més, el grup ha tornat a llegir prou bé i això fa gaudir més.
Cita. La mar.(...) Hom queda badant, fascinat, dominat. D’aquí pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.
La mar innumerable, sempre canviant, esgota la nostra fantasia. I quan sentim aquest esgotament trobem la mar idèntica, llisa, monòtona, igual. A través del primer moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vague. (8 d'agost de 1918)
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada