Diari de lectura. El quadern gris (7)

25 d’oct. 2011 0 comentaris
Assistents: 20
Temps de lectura: 45 minuts
Temps: Bon temps.



LLibre. El llibre és ple de tertúlies de cafè. Els habituals són: Gori, Gallart, J. B. Coromina,... Aquí teniu una descripció que Josep Pla fa d'en Coromina:

Coromina era un home petit, les cames una mica entre parèntesis, la pell bruna, el pèl molt fort, una gesticulació fenomenal, una mobilitat de faccions extrema, els ulls molts vius. Tenia una mirada molt diversa: de vegades oliosa i com perfumada, altres de pedra fosca i dura. El dibuix de les seves faccions era d'un meridionalisme perfecte: tenia els llavis i els pòmuls admirables, el clatell i la línia del cap finíssims, el front treballat i ample, els cartílags del nas i la barbeta i les orelles que semblaven fets expressos. A Girona havia portat barba, els cabells llargs i xalina. Quan el vaig conèixer ja havia prescindit d'aquests estigmes de la cristologia artístico-literària.

Llavors les noies els volien afaitats, de cabells ben tallats i lluents.

Tomàs Gallart, un conciutadà espigat i elegant, una mica teatral, d'una ironia corregida per una salut magnífica, interpretava Coromina a través de les seves migrades proporcions. Era un home petit. Era un home petit que volia ser tingut, és clar, per un home gran. Llavors, aquell cercle de Palafrugell era molt donat a l'alcohol. Coromina volgué fer com els altres, i no crec pas que aquest fet contribuís a allargar-li la vida.

Era un home petit certament, però era un home molt guapo. Al seu costat, al cafè, els amics semblaven tenir una cara en formació, sense estil, de pòmuls incorrectes passablement estranys i absolutament grotescos.


Al text d'en Pla Joan B. Coromina, professor i artista del llibre Retrats de passaport (1946).

Lectura. Hem llegit les entrades del dietari corresponents als dies 3, 5, 6 i 7 de juny de 1918. En elles, Pla ens descriu els efectes de la pluja en aquest país, els efectes del ‘pernod’ en ell mateix i , finalment, es fa un autoretrat verídic. Tot plegat, una delícia!.


Tinc un front normal, dret i vertical al pla de la terra. Els meus cabells no són pas completament rossos ni acusadament negres. Són un entremig. D’aquest front, tot baixant, se’n desprèn un nas que en altres temps fou molt correcte, finament dibuixat de cartílags. (...)

Sota les celles poblades i les pestanyes desproveïdes de llargada, de corba romàntica i de caient fascinador, els ulls, petits, tancats dins d’una incisió d’escletxa de guardiola, tenen una certa vivacitat, molta mobilitat, i són –segons m’han dit– molt impressionables, (...)

Tinc la cara notòriament plana i els pòmuls amples i sortits. (...) Tinc la boca grossa, els llavis notòriament molsuts i una dentadura excel·lent. Les orelles, normals i molt poc separades del crani. Maxil·lar fort...

Cita. Del 5 de juny de 1918: Ah, Déu meu! El vici és amarg. La virtut és dolça i agradable.
L’alcohol em fa molt de mal... però tinc tanta set.
 
PrestaShop themes