Diari de lectura. El quadern gris (5)

Assistents: 24
Temps de lectura: 50 minuts
Temps: Calor.
Observacions: Entre la temperatura exterior (sol i calor) i la interior (24 persones!) l'ambient de la sala avui era ben caldejat. Molta calor.

Llibre. Escriu Lluís Bonada al llibre L'obra de Josep Pla: Aquest quadern obeeix a la necessitat de prendre posició davant el meu temps (diu Pla) i la seva posició és la de navegar contra la corrupció del corrent perquè jo no sóc un producte del meu temps; sóc un producte contra el meu temps. I el seu temps cultural és el del ‘noucentisme triomfant.

En El quadern gris, el noucentisme és un moviment literari negatiu. Està format per poetes ‘de pis’, és a dir, que refusen l’escola de la vida, que només pensen a guanyar Jocs Florals i, per tant, no pensen mai en el lector. Pla accentua en El quadern gris els trets negatius del noucentisme. A Pla no li agraden els 'escriptors de diumenge a la tarda'.

Lectura. Hem llegit les entrades dels dies 26, 29 d’abril. 2, 5,6, 7 i 11 de maig de 1918. I ho hem fet prou bé, per ser que tots fem 'lectura a vista'. Avui el diari d'en pla ens ha regalat una magnífica història: la d'en Gervasi i la taverna de la Plaça Nova de Palafrugell. Aquí el teniu, assegut al davant.

També ens ha regalat un parell de converses de cafè amb els habituals contertulians: Coromina, Gori, Gallart o Frigola. Algún apunt sobre la primavera (Quan arriba aquest temps em demano d’on em deu provenir la desfibració, la buidor que sento en el cor i en l’esperit). Unes poques frases afilades dirigides als autors catalans. I descripcions esplèndides de paisatges. I frases per apuntar -a més de la cita-: El silenci sempre sorprèn o en parlar de l'amic que anà a viure a Calella a tres quilòmetres de Palafrugell: ¿És possible d’enyorar-se a tres quilòmetres i mig del propi lloc d’origen? O potser és que el català és un animal que s’enyora?

 

La cita. Tomàs Gallart diu al cafè: –Els banquers són uns senyors que us deixen el paraigua quan fa sol. Quan plou, és una mica més difícil…  

Avui hem començat la lectura justament amb aquesta cita tan oportuna. Curiosament li he trobat dos origens. Al bloc El quadern gris, un comentarista diu que li sembla que la frase és de Bernard Shaw. Recentment, Josep Maria Fonalleras, fa servir la cita en un article, El paraigua, i l'atribueix a Mark Twain. Curiós!

Diccionari. Cafarnaüm: Confusió, barreja desordenada. 


La pregunta. Avui hem llegit els comentaris d'en Pla sobre tres escriptors catalans. Quins són? Recordeu alguna de les obres que cita?