Diari de lectura. Divina Comèdia (36)

16 de juny 2010 0 comentaris
En el dia d'avui hem acabat la lectura de la Divina Comèdia. Hem llegit els darrers cants del Paradís, hem arribat al darrer vers, aquell que parla de l'amor que mou el sol i les estrelles. Hem fet un breu aplaudiment.

Primer: Ooooh!!!. O dit d'una altra manera: admiració. Igual que Dante -que ja és a dalt de tot- pot contemplar des de l'Empiri tot el camí que ha fet des de l'inici del viatge, així nosaltres -que ja hem arribat al final de la lectura- podem contemplar ara tot el que hem llegit des que vam començar a llegir la Comèdia allà cap al mes de setembre. 

Ooooh!!!. Impressionant! Quin recorregut! Quina obra més excepcional! Som a dalt de tot i això ens dona la possibilitat de contemplació, tal com fan al darrer cant Sant Bernat de Claravall, Dante o la mateixa Beatriu i tal com ens recomanava també l'Antoni, fent una lloança de la contemplació de la natura.

Segon: Aaaaah!!. Quines ganes teniem d'arribar al final! Aquest "Aaaah!!" és com un crit d'alleugeriment. Hem arribat.  Teniem ganes perquè és una obra exigent, que ens ha demanat un esforç suplementari d'atenció i de comprensió. Val a dir que és d'aquells esforços que val la pena fer. I també val a dir que en molts moments ens ha fet llegir millor, és a dir, molt membres del grup han fet un esforç especial per superar les dificultats que tenien a l'hora d'enfrontar-se al text. 

Tercer: Mmmm!!.  Com l'excursionista que al pujar una muntanya no pot assaborir del tot el paisatge a causa de l'esforç, així nosaltres hem tingut a vegades dificultats per assaborir el que Dante ens explicava. Però, tot i així, el grup és conscient de la magnitut de l'obra que acaben de llegir: de la fantasia, de la poesia, de l'atreviment  del poeta, del coneixement que desprén, de la intensitat del que passa, de l'originalitat del viatge, de la froça dels personatges,... de la quantitat de sabors que hi ha per asaborir.

Quart. (!!!***???) No tinc paraules. Igual que Dante es veu incapaç de descriure, en certs moments, la bellesa de Beatriu o l'harmonia dels cants del Paradís, així em passa a mi amb el "Grup de lectura en veu alta" i la seva trajectòria. En tot cas, serien paraules d'admiració, de respecte i de gratitut, tot en grau superlatiu. 

Admiració, per la capacitat general d'implicar-se i d'emocionar-se amb les lectures. Respecte, pel compromís que han adquirit amb el grup i entre ells mateixos. Gratitut, per l'oportunitat que la lectura en grup ens dona a tots d'acostar-nos a obres tan singulars com la Divina Comèdia i de fer-ho d'una manera tan especial com és la lectura compartida en veu alta. 


I ara què?. És la pregunta recurrent de cada final de curs, i ja en portem cinc. D'una banda, el proper dimecres 30 de juny farem la festa de final de curs: una estona agradable en la què compartirem menjar i conversa. I de l'altra banda, tenim dos problemes per solucionar de cara al curs vinent: la propera lectura i la llista d'espera. 

La propera lectura hauria de ser més 'fàcil' de llegir, ara bé ens hem acostumat a bons textos i, per tant, cal trobar una història engrescadora i ben escrita. N'hi ha moltes, sí. Caldrà triar una, al menys

La llista d'espera. El grup és, en aquests moments, prou nombrós: som 24 persones sense comptar el moderador, és possible que es reincorpori l'Hortènsia i hi ha una llista d'espera de 4 persones. Aquest darrer trimestre la mitjana d'assistència ha estat de 19/20 lectors. Caldrà  trobar una solució que permeti mantenir la participació de tothom a la lectura i també donar resposta a la gent que s'espera. Tenim fins setembre per pensar-ho.

Bones vacances!!
Bona lectura!!
 
PrestaShop themes