Diari de lectura. Divina Comèdia (31)

12 de maig 2010 3 comentaris
Lectura. Avui hem tingut algunes baixes: l'Araceli, la Carme i en Miquel han avisat que els hi havien sortit imprevistos; la Joaquima i la Lali, en canvi, ja tenien una sortida prevista. D'altra banda seguim trobant a faltar la Francesca i la Montserrat, lectores a qui la salut no les deixa acompanyar-nos en aquest llarg viatge. De totes maneres, érem 16 lectors (12 dones i 4 homes), ben disposats i saludables que hem llegit, avui també, tres cants (12, 13 i 14) i ho hem la mar de bé. Sí senyor!

Paradís (6). Cant XII. Al cant anterior, Sant Tomàs d’Aquino, dominic, ens ha explicat la història de Sant Francesc d’Assis, alhora que ha fet crítica dels  dominics que no són fidels al orde. Ara, un franciscà, Sant Bonaventura ens fa l’elogi de Sant Domènec i ens critica als franciscans esgarriats. Cant XIII. Dante ens recorda que som al cercle del Sol, on la lluminositat és més forta que als anteriors. D’altra banda, sant Tomàs recorda el segon dubte que havia quedat sense resoldre. És Salomó el més savi dels homes? Més que Adam, la més perfecta de les criatures  i més que Crist, el propi Déu encarnat?. Sant Tomàs li ho aclarirà. Cant XIV. El darrer cant de l’esfera del Sol serveix a Dante per plantejar un nou dubte, ben curiòs: Un cop les ànimes recobrin els cossos (en la resurrecció), la llum que tenen es mantindrà? I, si és així, no farà mal a la vista?. En aquesta ocasió serà Salomó qui respondrà. Resolta aquesta qüestió, Dante es trobarà que ha pujat al següent cel: el del planeta Mart, de llum vermella.


Concurs. Aprofitem els dubtes de Dante per saber si heu estat atents a la lectura. Els esperits lluminosos i brillants del paradís, quan recuperin el seu cos, seguiran sent lluminosos i brillants? I els ulls d'aquestes cossos, resistiran la lluentor del paradís? Què hi diu la Comèdia de Dante?

3 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    ànima i cos seran com carbons incandescents, "i tanta llum no ens podrà fatigar, perquè els òrgans del cos seran prou forts pero tot allò que ens puga delitar" (cant XIV) 55 a 60. qué precios es el cel que ens pinta,m´entren ganes de anar-hi, pero esperarem.... que després és per sempre que diu un amic meu

  • rosa ha dit...

    Hola a tots/es;
    Jo crec que els esperits que llueixen brillants al Paradís quan recuperin els seus cossos encara brillaran més. Resistiran la lluentor que la Divinitat els ha donat.
    Fins dimecres.
    Rosa

 
PrestaShop themes