Diari de lectura. Divina Comèdia (29)

Paradís (4).  Avui hem fet els cants VII i VIII.
Cant VII: Al Purgatori vam començar a sentir ànimes cantant, al Paradís els càntics de glòria i alegria, a més de les danses són una constant. Així comença aquest cant, en el qual Dante medita sobre el tema del pecat original, sobre la justícia de la mort de Jesús a la creu i sobre si els jueus mereixien ser castigats per la mort de Jesús. Com és habitual, Beatriu és l’encarregada de donar a Dante les explicacions pertinents, i mostrant-nos, fins i tot, les hipotètiques reflexions de Déu sobre el problema de la redempció: justícia o miseridòrdia? 

Cant VIII: Al Paradís, el camí d’un cel al següent es fa a grans velocitats i gairebé sense adonar-se Dante ha arribat al tercer cel, el cel de Venus, l’esfera dels esperits amants. Els esperits del paradís són llum que brilla sobre la llum. En aquest cant el protagonista serà Carles Martell, hereu de la casa d’Anjou que morí jove  quan estava destinat a fer grans coses . En aquest cant els dubtes de Dante fan referència a la transmissió de les qualitats personals de pares a fills i de retruc, sobre la diversitat de les condicions humanes. 

Lectura. Per llegir aquets dos cants ens hem reunit 19 lectors del grup. Poca broma amb els temes que hem llegit avui. Realment les converses que tenen Dante i Betariu en aquesta part del viatge són profundes i constants: no hi ha un moment de descans. Suposo que donat que Dante no es cansa gens caminant, tota la seva energia va encaminada a  saciar la seva set de coneixement.