Diari de lectura. Divina Comèdia (1)

16 de set. 2009 1 comentaris
Primer dia. Hem explicat algunes coses sobre Dante i sobre la comèdia, hem llegit el primer cant en veu alta, hem fet alguns comentaris i finalment hem escoltat i vist Vitorio Gassman recitant en italià aquest primer cant. És a dir, ja hi som. Ens hem retrobat amb el grup i amb la lectura compartida en veu alta i els ànims i les ganes semblen intactes.

Durant aquest curs seguirem el que vam començar ara fa un any: un diari de lectura i aquesta és la primera entrada.

Avui ens hem retrobat 18 lectors i sembla que, de moment, ens en sortirem amb aquesta lectura.

Una comèdia 'divina de la muerte'. És 'comèdia' perquè és una història humana que acaba bé. Aristòtil deia que les 'comèdies' eren les obres de final feliç, en contraposició a la tragèdia. Sembla ser que va ser Bocaccio qui la va rebatejar com a 'divina'. I amb aquest títol va ser publicada a Venècia l'any 1555: 'Divina Comèdia'.

La traducció d'en Joan Francesc Mira que hem triat per llegir és un veritable luxe per nosaltres lectors.

Concurs. Com no podia ser d'una altra manera, torna el repte setmanal sobre el que llegim. La pregunta d'aquesta setmana és la següent:

La 'Divina Comèdia' comença així: A la meitat del camí de la vida ... Quina és aquesta meitat? Què vol dir Dante amb aquesta expressió? Qui s'anima?


1 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    Que estaba a la meitat de la seva vida, va morir amb 56 anys i la va escriure quan en tenía 35, mes o menys.

    Montse Vergés

 
PrestaShop themes