Diari de lectura. El Petit Príncep (i 3)

10 de juny 2009 4 comentaris
El llibre o És tan misteriós el país de les llàgrimes. Jo crec que avui hauríem plorat gairebé tots. Sembla mentida!. Hem acabat el llibre de El Petit Príncep i la veritat és que aquesta part final -tot el que hem llegit avui- ens ha arribat directament al sistema emotiu de cadascú. De fet, per ser sincer, a un dels lectors -l'Antoni- se li trencava una mica la veu a l'hora de llegir.


El llibre o Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva. Una de les Montserrat -en tenim quatre- no havia llegit mai El Petit Príncep, es pensava que era un llibre per nens només. I és clar, s'ha sorprés del què ha trobat. Hi ha algú més que ha descobert El Petit Príncep en aquesta lectura compartida. Magnífic! N'hi ha d'altres, en canvi, que el tenen com una lectura de capçalera, per rellegir, de tant en tant. Això és llegir: rellegir!

La lectura o Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls. Els ulls sovint ens enganyen. I també ens enganya el cervell que capgira el sentit del que els ulls veuen. Això fa que, a vegades, el que surt de la boca dels lectors no s'assembla gaire a la història que tenim entre mans. Per sort, a més de les mans, els ulls i el cervell, també llegim amb el cor -ho procurem-, aleshores ho entenem millor.



El grup o És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tant important. Som un grup que es troba per llegir en veu alta un cop per setmana. La majòria vam començar l'any 2005 i amb el temps hi ha gent que s'ha anat afegint. Ara som vint-i-cinc. Ja tenim un 'currículum lector' important però, jo crec, que el que ens fa 'importants', com a grup, és el temps d'estar junts que comencem a tenir. Quatre anys de trobades setmanals. Apprivoiser. Ens hem domesticat, captivat, ens hem fet nostres uns als altres, ... Si no ens veiessim, ens trobariem a faltar. Hem creat lligams.


El futur o No se sap mai. Dues setmanes després de descartar com a propera lectura la Commedia de Dante, van començar a mostrar-se senyals que ens hi portàven cap a allà. O sigui que, a banda de la festa de final de curs que farem el proper dimecres, la propera trobada del grup serà al setembre per començar a endinsar-nos a La Divina Comèdia. Vés per on.


Per acabar. Per recordar:

  • Bé, he de suportar dues o tres origues si vull conèixer les papallones
  • A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir
  • El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...
  • És més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres

I moltes més...

A mi m'ha agradat molt el cápítol del venedor de pastilles que calmen la set per, així, estalviar cinquanta-tres minuts cada setmana. Jo -com va pensar el petit príncep- si tingués cinquanta-tres minuts per gastar aniria caminant tranquilament cap a una font...

4 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    M'agrada molt com ens estimula el Carles "alies moderador" amb les seves lloances cap els lectors.

    Fins dimecres vinent.

    Núria.

  • Anònim ha dit...

    Carles,
    Hem acabat el curs i creiem que és el moment per felicitar-te i felicitar-nos de com ha anat.
    També d'expressar una certa inquietut per alguna "singularitat" que, ultimament,"s'ha produit.
    Estem planejant la lectura de la "Divina Comedia" i, per la universalitat del text, correm el risc de topar-nos amb versions de diferents traductors o idiomes.
    Tots fem esforços per llegir el "Lazarillo2 O "El Petit Princep" en les versions escollides. És una prova de respecte a afegir als valors de la trobada setmanal.
    No tenir en compte això, podria ser una falta de delicadesa que el conjunt no es mereix.
    Estàs d'acord?

    Antoni

  • carme ha dit...

    Tot i que ja havíem llegit El Petit Príncep diverses vegades, volem dir-vos que hem gaudit molt amb la lectura compartida amb tot el grup. A més que hi hem descobert nous aspectes que ens havíen passat per alt. I hem decidit que aquesta petita joia le poasarem a la maleta de vacances per re-re-rellegir-la un cop més.

    Moltes gràcies a tots per ajudar-nos un cop més a passar molt bones estones llegint.

    Miquel i Carme

  • Grup de Lectura en Veu Alta ha dit...

    Núria, m'alegra el teu comentari. Així com el que va fer la Montserrat V. a la pàgina anterior Realment penso que un grup de lectors, fidels, vitals i alegres com el que tenim es mereix "lloances" i... bones lectures, com les que hem fet i com les que farem.

    Antoni, estic d'acord: felicitem-nos!!. Llegirem La Divina Comèdia en la versió d'en Joan F. Mira i de tant en tant farem servir algun exemple d'altres traductors per comparar, molt de tant en tant. Jo diria que no cal inquietar-se.

    Pel que fa a El Petit Princep, jo crec que per primera vegada el factor sentimental/nostàlgic s'ha afegit a la lectura en grup. Aquest factor sentimental, comprensible fa difícil separar-se de la versió que un ha llegit moltes vegades i del llibre objecte que ens ha acompanyat en moments especials. Jo crec que aquesta és la raó per la qual en algun moment de la lectura hem compaginat diferents versions. Aquest era però, un cas molt especial que difícilment és repetirà.

    Carme, Miquel. Quin misteri, aquest de la relectura. Llegir el mateix llibre i trobar coses diferents. Això és fantàstic!

    Carles

 
PrestaShop themes