Dimecres. Som de vacances i avui no hi ha lectura en veu alta, no n'hi haurà fins el dimecres 29 d'abril, un cop passades la Setmana Santa i la Diada de Sant Jordi però em sap greu deixar sol aquest diari tants dies -un s'acaba enganxant a tot si hi ha lletres pel mig: ora lectura, ora escriptura-, o sigui que els propers dimecres els dedicarem a reflexionar. En veu alta, naturalment.
Reflexió 1. Els lectors en veu alta pensem en el 'grup de lectura en veu alta' quan estem de vacances. Quan estem de vacances i llegim.
Reflexió 1. Els lectors en veu alta pensem en el 'grup de lectura en veu alta' quan estem de vacances. Quan estem de vacances i llegim.
De fet, a l'hora de triar les lectures de Setmana Santa ja hi vaig pensar en el grup i en la propera gran lectura que hem de començar al setembre.
De totes les propostes que tenim entre mans la curiositat de saber com 'sonaven en veu alta' em va fer portar cap a casa dos llibres de la llista: la Divina Comèdia de Dante traduïda al català per Joan F. Mira i El món de Sofia. Aquella va despertar poc entusiasme al grup -lectura considerada difícil- el dia que les vam comentar en grup i aquesta última, en canvi, va semblar una lectura molt interessant. Totes dues serien grans reptes, per això les he agafat.
L'Odissea (d'en Joma) continua. Veig rastres de L'Odissea per tot arreu: en articles de diaris, en anuncis de la tele, en lectures que faig, en comentaris d'altres diaris,... Serà que L'Odissea deixa rastre, és clar, un rastre de gairebé 3000 anys i que ensumem com a nou.
Com a mostra de les grans petjades que encara deixa aquest viatge us deixo els darrers dibuixos d'en Joma. Mica en mica, també ell s'acosta al final. Ja tenim a Odisseu, encara disfressat de pidolaire, parlant amb Penèlope. Gaudiu-les, he aconseguit fer-les més clares que en altres ocasions (aquest cronista acabarà aprenent). Són els dibuixos apareguts al Magazine de La Vanguardia les darreres sis setmanes
De totes les propostes que tenim entre mans la curiositat de saber com 'sonaven en veu alta' em va fer portar cap a casa dos llibres de la llista: la Divina Comèdia de Dante traduïda al català per Joan F. Mira i El món de Sofia. Aquella va despertar poc entusiasme al grup -lectura considerada difícil- el dia que les vam comentar en grup i aquesta última, en canvi, va semblar una lectura molt interessant. Totes dues serien grans reptes, per això les he agafat.
L'Odissea (d'en Joma) continua. Veig rastres de L'Odissea per tot arreu: en articles de diaris, en anuncis de la tele, en lectures que faig, en comentaris d'altres diaris,... Serà que L'Odissea deixa rastre, és clar, un rastre de gairebé 3000 anys i que ensumem com a nou.
Com a mostra de les grans petjades que encara deixa aquest viatge us deixo els darrers dibuixos d'en Joma. Mica en mica, també ell s'acosta al final. Ja tenim a Odisseu, encara disfressat de pidolaire, parlant amb Penèlope. Gaudiu-les, he aconseguit fer-les més clares que en altres ocasions (aquest cronista acabarà aprenent). Són els dibuixos apareguts al Magazine de La Vanguardia les darreres sis setmanes
Entrades
2 comentaris :
Carles,
T'estas tornant una especie de "minairó" del Pallars que no para de treballar ni per vacances. Que Déu et conservi la energia i l'entusiasme!
Antoni i Montserrat
Antoni, Montserrat
gràcies però si hem de parlar d'energia i entusiasme crec que vosaltres i la resta del grup em porteu avantatge. Tant de bò se'm mantinguin com a vosaltres. Faré els possibles per per 'col·laborar amb Déu' en aquest propòsit.
Carles
Publica un comentari a l'entrada